diumenge, 7 d’abril del 2013

Sortida y volta pel Montseny......



Sortida diumenge 7 d’Abril.
Ja feia dies que parlàvem de fer una pujadeta cap al pla de la calma i al Sui, i diumenge després de uns quants dies de pluges vam decidir que hi podríem fer cap.

A les 8 del matí ens reuníem en Kiku, el Pedro, en Miki i jo per anar tot xinu xanu cap a Cànoves. Aquest tram el vam fer molt tranquils, potser massa i tot ja que se’ns en va anar un bon tros de mati per fer aquests primers 22 kilòmetres. També s’ha de dir que vam trobar bastant de fang tant en la riera com al camí de Cardedeu a Cànoves.

Un cop a Cànoves en Kiku va fer tornada cap a Argentona y la resta, després de comprar els habituals entrepans a ca la Xiquirritina, vam anar cap al pantà de Vallforners. Com que se’ns havia fet una mica tard i no volíem anar amb presses, vam canviar de plans i ens vam dedicar a fer una volta per la zona.
Abans de arribar al pantà ens vam desviar per una pista direcció a la ermita de Sant Salvador de Terrades. Aquesta pista puja molt dreta tot i que no és massa llarga, crec que uns tres kilòmetres, això ens va servir per calentar les cames i mesurar forces amb els companys.

Ja arribats a l’ermita, i després de menjar l’entrepà i reposar una mica, vam enfilar cap a la masia de Can Cuc i cap al Castanyer. D’aquest punt baixada fins a la part posterior del pantà de vallforners.

Un cop al pantà, i com que encara teníem temps, vam pujar per part oest del pantà fins a troba
r el camí de la làpida o de l’home mort. Es curiós com en un camí del Montseny van anar a posar una làpida de cementiri, i suposadament un mort, tot i que aquest extrem el tenim pendent de confirmació.

D’aquí ja avall cap a Cànoves i a preparar-se per retornar pel collet. Aquesta pujada és ja tot un clàssic del grup a on es treuen ganivets, espases, i altres armes blanques i a on no hi ha amics ni es fan presoners. Es puja a muerte i el primer arriba a dalt amb el dolç somriure de la victòria.
Tot i això i després de haver mesurat les forces a la pujada de l’ermita vam decidir pujar ràpid i sense llançar atacs, tot i això les mirades de reüll no van deixar de estar-hi presents. Ens va faltar l’esperit que encomana en Kiku en cada port de muntanya.

Amb tot això, retorn cap a Argentona havent fet 67 kilòmetres amb uns 1450 metres de desnivell positiu.

Crònica feta per Jordi Padrós