Sortida diumenge
7 d’Abril.
Ja feia dies que parlàvem
de fer una pujadeta cap al pla de la calma i al Sui, i diumenge després de uns
quants dies de pluges vam decidir que hi podríem fer cap.
A les 8 del matí
ens reuníem en Kiku, el Pedro, en Miki i jo per anar tot xinu xanu cap a
Cànoves. Aquest tram el vam fer molt tranquils, potser massa i tot ja que se’ns
en va anar un bon tros de mati per fer aquests primers 22 kilòmetres. També
s’ha de dir que vam trobar bastant de fang tant en la riera com al camí de
Cardedeu a Cànoves.
Un cop a Cànoves
en Kiku va fer tornada cap a Argentona y la resta, després de comprar els
habituals entrepans a ca la Xiquirritina, vam anar cap al pantà de Vallforners.
Com que se’ns havia fet una mica tard i no volíem anar amb presses, vam canviar
de plans i ens vam dedicar a fer una volta per la zona.
Abans de arribar
al pantà ens vam desviar per una pista direcció a la ermita de Sant Salvador de
Terrades. Aquesta pista puja molt dreta tot i que no és massa llarga, crec que
uns tres kilòmetres, això ens va servir per calentar les cames i mesurar forces
amb els companys.
Ja arribats a
l’ermita, i després de menjar l’entrepà i reposar una mica, vam enfilar cap a
la masia de Can Cuc i cap al Castanyer. D’aquest punt baixada fins a la part
posterior del pantà de vallforners.
Un cop al pantà,
i com que encara teníem temps, vam pujar per part oest del pantà fins a troba
r
el camí de la làpida o de l’home mort. Es curiós com en un camí del Montseny
van anar a posar una làpida de cementiri, i suposadament un mort, tot i que
aquest extrem el tenim pendent de confirmació.
D’aquí ja avall
cap a Cànoves i a preparar-se per retornar pel collet. Aquesta pujada és ja tot
un clàssic del grup a on es treuen ganivets, espases, i altres armes blanques i
a on no hi ha amics ni es fan presoners. Es puja a muerte i el primer arriba a
dalt amb el dolç somriure de la victòria.
Tot i això i
després de haver mesurat les forces a la pujada de l’ermita vam decidir pujar
ràpid i sense llançar atacs, tot i això les mirades de reüll no van deixar de
estar-hi presents. Ens va faltar l’esperit que encomana en Kiku en cada port de
muntanya.
Amb tot això,
retorn cap a Argentona havent fet 67 kilòmetres amb uns 1450 metres de
desnivell positiu.
Crònica feta per Jordi Padrós
