Els Ghostbikers trepitjen la neu (Montseny)

Molt pocs efectius dels Ghostbikers aquest diumenge, finalment  solament Pedro i jo. Després d’unes trucades I unes petites confusions ens trobem a la recta de la Velcro, analitzem la situació i decidim posar direcció cap el nostre estimat Montseny, com si no fes prou fred per les nostres contrades…

Enfilem riera amunt fins Dosrius, d’allà pugem per carretera fins la Breinco I decidim baixar per la trialera del Bosc de can Pellicer, el corriol que comença a baixar en fort pendent  ha estat fresat recentment i de la meitat endavant és ja una pista plena de branquillons que ens fa patir pels nostres radis i canvis. Arribem a l’entrada de Cardedeu i decidim arribar a Cànoves vers el camí que ens ensenyà el mestre Llorenç, no sense errar en algunes cruïlles i haver de recular i tornar a fer, cap problema anem xerrant tranquil·lament i escalfant les cames… 

Arribem a Cànoves i estant fent la Pedalada del Senglar, decidim seguir-la , abans però fem la paradeta de rigor a “Ca la Xiquirritina” aquest cop ens hem pres cafè amb llet i ensaïmada, esmorzar molt pro, 

com nosaltres…

Un cop la panxa plena i calenta enfilem el camí de la presa que es on comença la pedalada, anem guanyant alçada fins arribar a l’embassament de Vallforners, seguim pel Serrat de la Baga i deixem a la dreta el camí que puja fins el Castanyer den Cuc, anem seguint com si anéssim direcció al Pla de la Calma, però al arribar a la cruïlla agafem el camí de l’esquerra fins arribar a l’entrada del corriol que neix a l’esquerra del camí, el corriol dels esbarzers, aquell que a l’estiu et deixa els braços i cames com si t’haguessis barallat amb un ós. Aquest cop però les indicacions amb cintes de la pedalada ens fan seguir per la pista amunt. No parem de pujar i pujar i anem donat la volta a l’embassament, anem aturant-nos a fer algunes fotos perquè el paisatge s’ho mereix, hi ha racons ben emblanquinats. Anem fent, el Pedro està fort avui i em comença a treure metres i em costa de seguir-lo, be avui no, sempre

De sobte ens adonem que ja som a dalt i ara toca baixar, baixada tota per pista, pedregosa i en alguns llocs bastant gelada, s’ha d’anar amb prudència. Arribem altre cop al camí de l’embassament i de tornada a Cànoves, em fet la curta de la pedalada del Senglar, no tenim temps per mes. Hem de tornar-hi amb tota la colla ja que els nois de l’organització ens han dit que la segona part es mes divertida i corriolera. 

Aquest cop tornem pel camí del cementiri, fem prou via, amb un tres i no res ens plantem a Cardedeu, enfilem el Collet, baixada i ja som altre cop a Dosrius. Per fer-ho mes entretingut pugem per l’esquerra de la caseta de les aigües i agafem el Magic line o corriol d’en Ballbona  que ens deixa molt  altre cop a la riera i d’allà ja fins a casa

Finalment , Distància 66 km i 1.230 de desnivell positiu. GO GO

Qui escriu: Miquel Glanadell

Els Ghostbikers arriben al Far West.....

A vegades  sembla que posant el títol a una sortida deixa a l’autor del article com una mica boig, però menys  mal que a vegades una foto val més que un mil paraules.

Aquesta setmana el Ghostbikers SID , ha començat a fer les seves primeres  passes  en el tema de “tunejar” tracks , i la veritat , es que ha sortit una sortida molt divertida i aventurera.

El punt de inici de la nostra sortida és com sempre la nostra vil·la d’Argentona, i després de fer el cafè de rigor, enfilem cap al turó de St. Sebastià , els dipòsits de aigua de Argentona, Dalipà amunt, fins agafar la pista principal, passant per la Roca d´en Toni fins a la Creu d´en Boquet.

Aquí agafem un corriol molt maco que ens portarà fins a la Font de Sant Mateu, a on ens aturem a omplir bidons d’aigua, i fer alguna barreta energètica.

Tot seguit continuem  baixant per un corriol molt maco que ens porta fins a la Font de Can Gurgui i de aquí agafem la pista fins al GR 92.

Una vegada arribem a la pista principal de Serra Marina, continuem fins creuar la carretera que puja de Alella, i seguim per una imponent rampa de pujada que ens portarà fins al Bosc de Can Gordi. Aquest és el lloc  mes maco de la sortida i a on comencem a enllaçar trialeres i trialeres, fins a topar amb una cabana molt divertida, la que ha inspirat el nom de la sortida.

Una vegada fem la sessió de fotos, continuem la baixadeta fins arribar a Vallromanes.

 Just passat el poble de Vallromanes, ens enfilem per un corriol molt dur de pujada, sobretot al principi ( s’ha de dir que son uns 200 metres que s’han de fer a peu), però tot seguir millora molt i es tot ciclable.

Seguim el corriol fins arribar al Turó de Can Colomers, a on tornem a trobar el GR 92.

Des del turó agafem un altre corriol que ens baixarà fins a Alella, i  enfilem la tornada tot enllaçant els camins  que van resseguint la autopista C-32 fins arribar a Vilassar de Mar.

Arribat aquest punt agafem la carretera que va de Vilassar fins a Argentona, punt a on acabem la nostra sortida.

La veritat es que a sigut una sortida molt divertida a on em descobert corriols nous, i al final ens han sortit uns 52 km i 1550 metres de desnivell.

Si voleu descarregar el track de la sortida

cliqueu aquí

Resseguint la Montaltbike 2013

Avui ens em aixecat amb la intenció de fer la Montaltbike 2013. El nostre company Miki la va fer la setmana passada,que era el dia que es feia la pedalada, i ens ho va recomanar.

Els components de Burriac Ghostbikers que vam fer aquesta sortida érem : Miki , Jordi, Pedro, Salva i Kiku, que desprès de fer el cafè de rigor, vam començar a donar pedals.

Comencem la ruta sortint d’Argentona, agafem la riera direcció Dosrius, aquí agafem el camí de la Escola vella direcció als Rucs del Corredor, fins al poble de Canyamars. Es ara a on enllacem amb el Track de la Montaltbike 2013.

En aquest punt ens trobem el Pou del Glaç, que el passem pel costat esquerra per un petit caminet, tornem a la pista principal i ens desviem cap a Can Vallalta, a on agafem un corriol molt maco, que ens tornarà un altre vegada a la pista principal, a on no la deixarem fins arribar a la Creu de Rupit.

Aquí agafem el camí que ens portarà fins la Roca de la Ferradura. En aquest punt es a on comencem a baixar direcció St. Vicenç de Montalt, i a on aprofitem per gaudir d’una vista preciosa de la nostra comarca i dels seus paratges....

Baixem una trialera preciosa, tot fent continus corriols fins arribar al poble de St. Vicenç de Montalt : aquest es el punt d’arribada de la cursa, però nosaltres continuem el Track direcció al cementiri, passem per sota del castell de l’Oliver, la Ermita del Remei i el Turó del Remei, a on seguim la pista que ens portarà fins al Turó del Pollastre, punt a on comença un altre trialera de baixada espectacular que ens portarà fins a un punt que em de creuar la Carretera de Mata.

Passada la carretera comença una trialera de pujada, molt fàcil de seguir i molt entretinguda que ens porta fins a la Plana de L’Oliva, continuem pujant direcció alTuró de L’Oriola .

Seguim pujant i fent corriols, fins arribar a la pista principal que puja de St. Andreu de Llavaneres fins a Sta. Mònica.

En aquest punt el grup es divideix en dos : Miki i Salva tenen que tornar abans a casa i opten per agafar el camí de les Cinc Sènies fins a Mataró i després la Riera fins a Argentona.

L’altre part del grup pugem Sta. Mònica fins a la cruïlla de la pista que puja de Can Bruguera fins al Corredor, a on agafem la pista principal direcció Can Bruguera tot seguint direcció Argentona fins a arribar al punt que agafem el corriol de la Rentadora.

Què tinc que dir de aquest corriol ? Dons res, un clàssic, corriol mot divertit amb molts canvis de direcció i un molt bon final de sortida amb arribada a la nostra Vila.

Si voleu veure el track de la nostra sortida cliqueu aqui