dissabte, 3 de maig del 2014

Torelló-St. Pere Torelló-Santuari Mare de Déu Cabrera-La Creu de Salgueda-Torelló



Crec que de totes les sortides que em fet fins ara els Burriac Ghostbikers aquesta ha sigut una de les rutes més maques i més completes de les que em fet: Em creuat diversos rierols, pista ampla, molts corriols tècnics, pujar per escales, passar per diverses tanques de bestiar, baixar a peu agafant-nos per cables d'acer…. Bé ha sigut una experiència molt enriquidora.

El punt de sortida de la ruta ha sigut el poble de Torelló, sortim del poble i comencem a fer un puja-baixa per unes amples lloses de pedra, tot seguint el curs del riu Gues i el riu Fornés….


Un cop em acabat de fer uns trams per pista molt macos, passant per uns Prats verds i unes vistes espectaculars, comencem a fer un munt de corriols preciosos, en mig del bosc, que no s'acaben, i hi ha un moment que ens trobem que anem pel costat de la carreta C17…. Però serà només un moment, ja que tornem a la realitat dels corriols i passem pel Serrat de la Cavorca, els Trotacans, fins a arribar a la Serra del Feu.

En aquest punt parem a fer una barreta, i tenim al nostre davant el Santuari de Cabrera, però encara falta una bona estona per arribar.


Un cop em fet el petit avituallament, seguim la Serra del Feu fins a arribar al Coll del Vidrier.

En aquest punt decidim de pujar al Santuari pujant per una pista que està en molt bon estat i que passa per una fageda espectacular, preciosa, que ens portarà al coll de la Freixaneda, tot continuant fins al coll de la Faja, fins a arribar al coll de Cabrera.

En aquest punt hi ha dues alternatives: O bé pujar per una pujada que més aviat es fa a peu i que és molt dreta o bé pujar per al camí de les escales…. Que és el que nosaltres decidim de fer.


Haig de dir que són uns 15-20 minuts de pujar escales que potser es fan una mica pesats, però he de dir que una vegada as arribat a dalt i veus les vistes que hi han, ha valgut molt la pena l'esforç.



Després de gaudir amb les vistes decidim de fer una parada a agafar forces al restaurant del Santuari de Cabrera.

És un restaurant més aviat petit, però molt acollidor, amb un servei molt proper.


Una vegada em acabar de fer el nostre (esmorzar –dinar), seguim en direcció a L'Osca de Cabrera…. Un pas més aviat només per muntanyers, ja que hem de pujar i baixar per uns cables metàl·lics, passant-nos les bicicletes d'uns als altres, però que només per les vistes que hi ha valen molt la pena i encara més després de passar per una de les Fagedes més maques que un es pot imaginar….


 Això si, haig de dir que hi ha molts trams no ciclables, i que fins a arribar un altra vegada al Coll del Vidrier, caminarem força…. Però és un esforç que en el nostre cas ha valgut la pena.




Una vegada tornem a estar al Coll del Vidrier, ens enfilem pista avall, per un munt de pistes molt pedregoses passant per al Serrat de la Rierola, tornant a creuar el Riu Fornés…. Punt en el qual continuem pujant, creuem la carretera que puja a St. Andreu de la Vola, i ens enfilem amunt per uns corriols estrets i tècnics.

Llavors, aquí comença la part més dura de la ruta, comencem a pujar per una pista ampla direcció la Vinyeta, aquí comença la molt coneguda pujada de la mort amb trams del 20% d'inclinació, però que a poc a poc anem fent fins a arribar a la creu de la Salgueda.



És un tram de molt forta pujada però només són uns dos quilòmetres, un cop ja els em fet toca baixar i baixar…

Tot i això haig de dir que ens em trobat un tram que no era ciclable i molt llarg que sens a fet molt pesat, ja em anat molta estona caminant.


Continuem baixant fins a arribar a St. Pere de Torelló, després d'haver creuat el riu en diverses ocasions, i anem direcció a Torelló tot seguint un corriol molt maco que passa pel costat del riu.

Crec que tots els components de la sortida, tenim una plena satisfacció d'haver gaudit molt aquesta ruta.

El resultat de la sortida ha sigut:
Distància:63.26 km
Desnivell: 1843metres

Si voleu mes detalls de la ruta clikeu aquí
 



diumenge, 13 d’abril del 2014

Argentona-Cànoves-Pla de la Calma-Collformic-St. Pere de Vilamajor-Argentona




Feia molt de temps que esperàvem que fes bon temps per pujar al Pla de la Calma....i em mirat les previsions del temps, i em decidit de pujar-hi. En la sortida d'avui, només hi érem en Pedro i un servidor (Kiku), pero al final ens ha sortit una sortida maquíssima....... Per començar em sortit a les 7.30 del matí aproximadament, fent la Riera d'Argentona, Dosrius, i per carretera fins a Cardedeu. Aquí em pasat per uns camps preciosos, amb un día que era espectacular.

 Despres de pasar per uns prats molt macos que hi ha per Cardedeu, arrivem a Cànoves, a on ja per costum ens parem a fer un Cafè i ens emportem un entrepà per mejar després. Així que després de fer el cafè sortim de Cànoves, fins al Pantà de Vallfornès, i després a la Casa de Vallfornès a on parem a fer una barreta.

 Avui fa un día molt clar i sense vent...i així que anem pujant a poc a poc fins a arribar al Pla de la Calma. Les vistes avui valen molt la pena, i és de les poques vegades que no fa gens de vent i un día molt clar.





Parem com sempre a fer-nos una foto a la Barraca d'en Ramón, després anem fent via per dalt del Pla de la Calma fins a arrivar a Coll Formic.

Aquí fem una paradeta a fer el bocata, cafè, etc.....

 Un cop acavem, fem la baixadeta del día: primer molta estona per pista en molt bon estat, després enllaçem amb la carretera que ens portarà fins al poble de Montseny, i Sant Esteve de Palautordera. Aqui agafem una pista que ens portarà fins a Sant Antoni de Vilamajor. Arribat aquest punt tenim una mica de pressa i optem per agafar la carretera fins a Llinars del Vallés, Coll de Can Bordoi, Dosrius i tornada a la Vila d'Argentona.

Dades de la sortida:
Distància: 89.44 km
Desnivell: 1709 metres.
Si vols veure més detalls de la sortida clikeu aquí





diumenge, 23 de març del 2014

Argentona - Llava Rocks 2014 - Argentona

Ja ha arribat la primavera...... i s´ha notat avui en els constants canvis de temperatura. En la sortida d'avui erem: Miki, Pedro, i Kiku. Com sempre em sortit de la Plaça d'Argentona, i em anat per la Riera fins a Dosrius, llavors em afafat el camí que ens ha portat als Rucs, i d'aquí fins a Canyamars. En aquest punt en Miki, avui ha marxat més d'hora dons tenia compromisos familiar, i el Pedro i jo em aprofitat per arreglar una avaria mecànica (radi trencat ).... O sigui que a partir d'aquest punt em continuat el Pedro i Jo.....i just a l'alçada del Pou del Glaç em agafat el track de la cursa LLava Rocks 2014.... La veritat és que mirant el perfil de la ruta ha sigut bastant dura, dons ha sigut un continu puja-baixa amb molts camvis de ritme...... a vegades em tingut la sensació de fer voltes pel mateix lloc.....pero ha sigut molt entretinguda. La veritat és que la pujada de Llavaneres fins a la Roca de la Ferradura, ha sigut sense cap mena de dubte la més forta de totes, pero al final, unaltre repte aconseguit.

Dades de la sortida de avui:
Distància : 64.31 km
Desnivell:  1672 metres
Si voleu veure més detalls de la ruta clikeu aquí



diumenge, 16 de març del 2014

Transmaresme 2014 desde Argentona i tornar per la Costa



En la Sortida d'avui em aprofitat per fer una mica de quilòmetres...i començar a agafar una mica de ritme.

Els components de la sortida em siguit: Miki, Pedro i Kiku.

L'hora de sortida ha sigut una mica matinera, a les 7.45 del matí, a on em començat agafant la pista que ens porta fins al Porcs, a on comencem a fer una mica de corriol, fins a Can Bruguera....

Una vegada a Can Bruguera, continuem per pista fins que anem a parar al Pou del Glaç....a on no deixarem la pista fins a arribar a la Creu de Rupit.

Un cop aquí es continua per pista fins a Collsecreu.....a on creuem la carretera i tornem a agafar pista en molt bon estat.

Després passem per Cal Paraire i fem una paradeta per agafar forces a St. Martí de Montnegre.

Ja em agafat forces!!...dons ara toca continuar per pista fins al Coll de Can Vertet, seguim la pista que ens portarà per darrere de Hortsavinyà, i girem direcció s Sta. Susasa, a on després de fer una mica de pista, acabem per un corriol molt maco.

Fins aquí la Transmaresme 2014. Ha sigut bastant pistera, però divertida.

Ara ens toca tornar a Argentona, i ja que tenim una mica de pressa, decidim tornar per carretera, així que després de fer uns quants relleus, arribem a la Vila d'Argentona a les 3 de la tarda.

Dades de la sortida:
Distància: 87.17 km.
Desnivell: 1828 metres

Si voleu veure mes detalls de la ruta, clikeu aquí






diumenge, 2 de març del 2014

Open BTT Muntbikes 2013 pel nostre aire.....

 En la sortida d'Avui, ens ha tocat llevar-nos d'hora, em sortit d'Argentona (amb la furgo del Miki) fins a Arenys de Munt... Punt de sortida.
 Els components dels Ghostbikers eren: Miki, Pedro i Kiku.
Després de fer el cafetó, anem al punt de sortida de la cursa: La tenda de bicis Muntbikes.

Sortim per la carretera avall, direcció Arenys de Mar, però mig kilómetre avall agafem una pista que passa per Ca L'Amar de la Torre, ens enfilem per la Serra D'en Sala i agafem una serie de camins que ens portaran fins a la Creu de Canet, encara que no arribem fins a la Creu, ja que el track no va direcció platja, sinó muntanya....

Llavors aquí comença un dels llocs més macos de la sortida; una sèrie de corriols que ens baixaran fins a St. Iscle de Vallalta.

En aquest punt comença la pujada més forta de tota la sortida (uns 10 km aproximadament), així que ens ho agafem amb calma, ve el Miki imposa un ritme alegre, i anem pujant tot passant per Can Bosc, Can Perera, fent unes rampes de pista molt dures fins a arribar a la urbanització de Fontmontnegre, passem per Casa Nova de Maspont, i anem pujant fins al punt més alt de la sortida, prop del Coll de la Font de Llorà (691m)....

Ara toca baixar, i baixar... Tot per pista en molt bon estat fins a arribar a Cal Paraire, punt a on agafem un dels pocs corriols que hi han, i que baixa fins a arribar a Vallgorgina.

Hem de creuar la carretera, i agafem un camí que ens puja fins a Can Nonell de la Serra.... Punt a on fem un entrepà i també lloc d´interés dons és l'única font que em trobat a tot el trajecte.



Després de fer una paradeta, i agafar forces, continuem pujant fins a arribar a la Casa Nova d'en Pibernat, a on continuem pujant encara més fort fins a arribar a la Creu de Rupit.


Podem dir que la pujada ja s'ha acabat, continuem per un corriol molt maco que ens portarà al Corral D'en Forn....a on continuem baixant fins a arribar al famós menjador de la Mare de Déu de Lourdes, i seguir la pista que ens torna a portar a Arenys de Munt.

Si haig de resumir la sortida, he de dir que la em trobat massa pistera, no gaire divertida, però tinc que reconèixer que és molt interessant per fer la volta al Parc Natural del Montnegre i Corredor.

En conjunt ha sigut una ruta ràpida, però sense gaire dificultats. Potser ens esperàvem una ruta una mica més corriolada.

El resum de les dades de la sortida:
 
Distància: 42.7 quilòmetres
Desnivell: 1486 metres
Temps (contant les parades): 4 hores 32 minuts.

Si voleu informació detallada de la sortida, cliqueu aquí


diumenge, 23 de febrer del 2014

Argentona-TransCorredor 2013- Argentona

Avui em fet una sortida bastant maca...... els Ghostbikers Jordi, Miki, Pedro, Kiku i un nou biker en Francesc Rubio. Em sortit d'Argentona i em agafat la Riera d'Argentona a Dosrius, i a l'alçada del Torrent de Manyans agafem el Track de la Transcorredor 2013 un corriol molt maco que ens portarà fins a Dosrius. En aquest tram hi han uns corriols molt macos de pujada i baixada, que valen molt la pena.
 Un cop arribem a Dosrius, travessem el poble i anem direcció al Castell de Dosrius, però agafem la pista que hi ha al costat, que ens portarà fins a les Planes de Can Vallmajor... Lloc a on els Bikers Jordi i Francesc Rubio, ens deixen per fer una ruta una mica més curta.
 Continuem per la pista, direcció Can Carreras, encara que no hi passem i anem per una pista que passa per darrere, i que travessa la Urbanització de Can Massuet-El Far. Un cop em passat el tros d'asfalt, anem per trams de pista i corriols fins a la casa de Can Bosc, que just hi passa la pista que puja al Corredor per davant..... Encara que nosaltres anem direcció a l'Alzina de Can Ferrerons, a on continuem per un munt de corriols preciosos de puja i baixa fins a arribar a la part de baix de la pista del corredor (tram asfaltat).
 Nosaltres el que fem és creuar la carretera asfaltada i just a l'altre costat passem per un corriol que passa per les Pedreres...i que tot seguit torna a parar a prop de Can Carreras.....
 Tot seguit agafem un munt de corriols molt divertits fins a arribar a Dosrius, prop de la carretera que va a Cardedeu, després d'haver-hi passat per un pont molt maco de pedra.....

 Un cop estem aquí , ens enfilem pel Torrent del Coll direcció a St. Carles primer per un corriol estret, i després agafem la pista que porta al Turó de Can Ribot..... mes corriols direcció primer al Pont de L'Espinal, però després tornen a anar direcció la Riera de Dosrius.... Punt a on em començat la ruta.
Ja en aquest punt anem per la Riera, direcció a la vila d'Argentona.
Al final ha sigut una ruta molt ràpida i divertida... Molt maca per conèixer la zona.

Les dades de la sortida:
Distància : 43.17 km
Desnivell: 1320 metres
Si voleu informació detallada de la sortida, clikeu aqui
 


dijous, 20 de febrer del 2014

Test Specialized Epic FSR comp 2013 ( 29er )

Fa temps que vaig al darrera de provar aquesta bicicleta, segons tothom la doble que mes se asembla pujant a una rigida..... i e aprofitat que per gentilesa de S.B.R m´han deixat probar-la.


Es una bicicleta, que el seu compromís entre pujar i baixar es molt correcte....
Al devant amb la forquilla Rock Shox Reba de 90mm. de recorregut en tens prou, i al darrera tens el famós Brain, que una vegada el tens ajustat, tot es bufar i fer ampolles.(dona 100 de recorregut )
 








Després, porta uns components molt equilibrats, amb mandos de camvi Sram X7 i al darrera X9.
També els frenos Magura que porta, son molt eficaços i progressius de frenada.













Crec que es una bicicletea tot terreny, amb la que podem fer rutes molt llargues, i amb una posició molt cómode.....un animo que la proveu.....
Jo la e provat pujant per trialeres, i per pista i la bicicleta es fefén molt bé....i baixant es comporta molt estable.
El Ghostbiker de la proba: Kiku Sarrias