Ruta pels Cingles de Bertí

Sant Martí de Centelles-Pla de la Garga-El Clascar-

Santurari de Puiggraciós-Castell de Montmany-

Ermita de Sant Pere de Valldeneu

Sortim de la estació de Renfe de Sant Martí de Centelles i pugem per una pista en molt bon estat que puja fins al Pla de la Garga, al lloc conegut com Can Tresquarts, a on per cer en Sergi s’apuntarà  el premi de la Muntanya.

 Un cop a dalt deixem la pista i seguim un camí  molt maco i amb una mica de trialera que passa per la vora del cingle , tècnicament bastant fàcil, i que passant prop de la Torre dels Castellets i de la Trona, arriba fins a la Taula de Pedra.

Tenim que dir, que es un paratge espectacular, amb unes vistes impressionants , ens em fet moltes fotos i em gaudit del entorn.

Aquí deixem el cingle, tornem a la pista i en un moment arribem al Clascar, tot i que nosaltres ens la vam passar de llarg, tot i que desprès a la baixada, si que la vam poder veure.

 Continuem baixant per la pista, envoltant el Puig Ciró, passem pel coll de la Tripeta i arribem al Santuari de Puiggraciós.

Encara que just abans pugem fins la Torre de Telègraf Òptic, una torre d’interès nacional que data del any 1850.

Baixem de Puiggraciós cap a l'Ermita de Sant Pau de Montmany i la masia de l'Ullar on trobem la carretera que baixa fins al Figaró i que deixarem al cap d’ aproximadament  un kilòmetre a on deixem  unes pistes de Tennis a la nostra esquerra  , per agafar la pista a l'esquerra que envolta tota la muntanya del Castell dels Moros o de Montmany.

Passem a tocar del turó de la Cospinera, el Castell dels Moros i ja molt més enllà per sota de la Trona.

Aquí, hi ha un moment que tindrem que vigilar, perque ens em trobat tot un seguit de pintades i rètols de prohibit el pas, però em pogut passar sense cap problema , tot semblant una broma de algun veí de la zona.

Continuem i fem una última pujada fins al Coll de la Pedra Dreta a on amen a sortir a la pista que va de Sant Martí de Centelles a la masies de Castellar, i que seguirem cap a l'esquerra fins a l'Ermita de Sant Pere de Valldeneu i l'Oller.

Aquí, tornem a agafar la pista que ens tornarà a portar fins a la estació de Renfe de Sant Martí de Centelles.

El millor de la ruta, la companyia....sobretot al meu company de feina Sergi que m ’està  aguantant tot el dia.
El track de la sortida aqui 
https://dl.dropboxusercontent.com/u/16596407/aiguafreda-el-clascar-puiggracios-montmany-valldaneu.kml

Fotos de la Sortida 

Estació de Sant Martí de Centelles

A dalt del Pla de la Garga

Vistes especaculars........no mireu avall !!

A veure si em veieu!!!!!

La Torre de Castellets

Aquest noi no para quiet....

Taula de Pedra

A prop de El Clascar

El Casclar

En Sergi fent de les Seves.........

Quin jovent!!!!!

Castell dels Moros 

Sant Pere de Valldeneu

Corriols per les Gavarres

Aprofitem que els Burriac Ghostbikers Pedro, Jordi i Kiku som a Palafrugell, pera fer una ruta molt xula i trialera que surt del Camping la Siesta.

Sortim del camping i anem per una pista ample molt maca fins al poble de Montras, a on just passar el poble comença una pujada molt maca que cada vegada es fa mes estreta, i tot just a mitja pujada, el GPS ens marcava un corriol, que per cert era ven amagat, i uahhh, quin corriol mes maco, i unaltre , anem enllaçant un munt de corriols molt tècnis i divertits fins arrivar a una masia molt maca Can Sàbat-Vall Llobrega a on comença unaltre corriol espectacular.

Just aquí començem a fer una mica mes de pista, fins arrivar al Coll de la Ganga i agafem un camí que agafa direcció a Puig D´Arques, però tot just avans de arribar a St. Cebrià del Alls fem un gir a la dreta i deixem Puig D´Arques a la nostra Esquerra, aquí tornem a fer corriols i mes corrils, fins arribar al cami dels Notaires que ens tornarà a portar a la carretera de la Ganga; la travessem i anem pujant fins a la esgèsia Sta Llucia de l´Alborç, pasem pel Pou del Glaç de Can Calç i anem pujant fins a arribar al Santa Coloma de Fitor, i tornem a baixar dirección a mar, pero degut a una averia mecánica (Kiku i el seu camvi), tornem per pista tot fent uns camins molts macus fins arrivar al Camping.

Components: Kiku, Pedro i Jordi

Desnivell:1550 metres y 52 kilòmetres

Fotos de la Sortida:

                                                           Corriol molt maco de Baixada

                                                Ara ve el Pedro amb la seva "Burrita"

                                                          Santuari de Sta Coloma de Fitor

                                                      

                                                              Can Sàbat-Vall Llobrega

                                                    En Jordi...............fent de les seves

                                                               Aqui .....la "Màquina"

Sortida y volta pel Montseny......

Sortida diumenge 7 d’Abril.

Ja feia dies que parlàvem de fer una pujadeta cap al pla de la calma i al Sui, i diumenge després de uns quants dies de pluges vam decidir que hi podríem fer cap.

A les 8 del matí ens reuníem en Kiku, el Pedro, en Miki i jo per anar tot xinu xanu cap a Cànoves. Aquest tram el vam fer molt tranquils, potser massa i tot ja que se’ns en va anar un bon tros de mati per fer aquests primers 22 kilòmetres. També s’ha de dir que vam trobar bastant de fang tant en la riera com al camí de Cardedeu a Cànoves.

Un cop a Cànoves en Kiku va fer tornada cap a Argentona y la resta, després de comprar els habituals entrepans a ca la Xiquirritina, vam anar cap al pantà de Vallforners. Com que se’ns havia fet una mica tard i no volíem anar amb presses, vam canviar de plans i ens vam dedicar a fer una volta per la zona.

Abans de arribar al pantà ens vam desviar per una pista direcció a la ermita de Sant Salvador de Terrades. Aquesta pista puja molt dreta tot i que no és massa llarga, crec que uns tres kilòmetres, això ens va servir per calentar les cames i mesurar forces amb els companys.

Ja arribats a l’ermita, i després de menjar l’entrepà i reposar una mica, vam enfilar cap a la masia de Can Cuc i cap al Castanyer. D’aquest punt baixada fins a la part posterior del pantà de vallforners.

Un cop al pantà, i com que encara teníem temps, vam pujar per part oest del pantà fins a troba

r el camí de la làpida o de l’home mort. Es curiós com en un camí del Montseny van anar a posar una làpida de cementiri, i suposadament un mort, tot i que aquest extrem el tenim pendent de confirmació.

D’aquí ja avall cap a Cànoves i a preparar-se per retornar pel collet. Aquesta pujada és ja tot un clàssic del grup a on es treuen ganivets, espases, i altres armes blanques i a on no hi ha amics ni es fan presoners. Es puja a muerte i el primer arriba a dalt amb el dolç somriure de la victòria.

Tot i això i després de haver mesurat les forces a la pujada de l’ermita vam decidir pujar ràpid i sense llançar atacs, tot i això les mirades de reüll no van deixar de estar-hi presents. Ens va faltar l’esperit que encomana en Kiku en cada port de muntanya.

Amb tot això, retorn cap a Argentona havent fet 67 kilòmetres amb uns 1450 metres de desnivell positiu.

Crònica feta per Jordi Padrós

Els Ghostbikers trepitjen la neu (Montseny)

Molt pocs efectius dels Ghostbikers aquest diumenge, finalment  solament Pedro i jo. Després d’unes trucades I unes petites confusions ens trobem a la recta de la Velcro, analitzem la situació i decidim posar direcció cap el nostre estimat Montseny, com si no fes prou fred per les nostres contrades…

Enfilem riera amunt fins Dosrius, d’allà pugem per carretera fins la Breinco I decidim baixar per la trialera del Bosc de can Pellicer, el corriol que comença a baixar en fort pendent  ha estat fresat recentment i de la meitat endavant és ja una pista plena de branquillons que ens fa patir pels nostres radis i canvis. Arribem a l’entrada de Cardedeu i decidim arribar a Cànoves vers el camí que ens ensenyà el mestre Llorenç, no sense errar en algunes cruïlles i haver de recular i tornar a fer, cap problema anem xerrant tranquil·lament i escalfant les cames… 

Arribem a Cànoves i estant fent la Pedalada del Senglar, decidim seguir-la , abans però fem la paradeta de rigor a “Ca la Xiquirritina” aquest cop ens hem pres cafè amb llet i ensaïmada, esmorzar molt pro, 

com nosaltres…

Un cop la panxa plena i calenta enfilem el camí de la presa que es on comença la pedalada, anem guanyant alçada fins arribar a l’embassament de Vallforners, seguim pel Serrat de la Baga i deixem a la dreta el camí que puja fins el Castanyer den Cuc, anem seguint com si anéssim direcció al Pla de la Calma, però al arribar a la cruïlla agafem el camí de l’esquerra fins arribar a l’entrada del corriol que neix a l’esquerra del camí, el corriol dels esbarzers, aquell que a l’estiu et deixa els braços i cames com si t’haguessis barallat amb un ós. Aquest cop però les indicacions amb cintes de la pedalada ens fan seguir per la pista amunt. No parem de pujar i pujar i anem donat la volta a l’embassament, anem aturant-nos a fer algunes fotos perquè el paisatge s’ho mereix, hi ha racons ben emblanquinats. Anem fent, el Pedro està fort avui i em comença a treure metres i em costa de seguir-lo, be avui no, sempre

De sobte ens adonem que ja som a dalt i ara toca baixar, baixada tota per pista, pedregosa i en alguns llocs bastant gelada, s’ha d’anar amb prudència. Arribem altre cop al camí de l’embassament i de tornada a Cànoves, em fet la curta de la pedalada del Senglar, no tenim temps per mes. Hem de tornar-hi amb tota la colla ja que els nois de l’organització ens han dit que la segona part es mes divertida i corriolera. 

Aquest cop tornem pel camí del cementiri, fem prou via, amb un tres i no res ens plantem a Cardedeu, enfilem el Collet, baixada i ja som altre cop a Dosrius. Per fer-ho mes entretingut pugem per l’esquerra de la caseta de les aigües i agafem el Magic line o corriol d’en Ballbona  que ens deixa molt  altre cop a la riera i d’allà ja fins a casa

Finalment , Distància 66 km i 1.230 de desnivell positiu. GO GO

Qui escriu: Miquel Glanadell